Capítol 1
La llum del matí era d’aquelles que fan més boniques les coses boniques.
El Sol mandrós acaronava la dolça cara de la Naoko.
L’Akira mai l’havia vista com en aquell moment.
Preciosa.
Etèria.
L’Akira no es decidia.
Ell sabia que era ara o mai. Que aquell era el moment de dir-li a la Naoko com l’estimava. Que no podia deixar de pensar en ella.
Ell sabia que era ara o mai. Que aquell era el moment de dir-li a la Naoko com l’estimava. Que no podia deixar de pensar en ella.
Es coneixien de nens.
Havien crescut junts. Jugant plegats de petits. Mirant-se de reull, furtivament d’adolescents.
S’estimaven. Tots dos ho sabien.
Però no s’ho havien dit mai.
Havien crescut junts. Jugant plegats de petits. Mirant-se de reull, furtivament d’adolescents.
S’estimaven. Tots dos ho sabien.
Però no s’ho havien dit mai.
Tot era difícil.
Ell era només el fill d’un camperol. Pobre de solemnitat.
Com dir-li a ella, de rica família de samurais, que l’estimava i que volia casar-s’hi?
Ell era només el fill d’un camperol. Pobre de solemnitat.
Com dir-li a ella, de rica família de samurais, que l’estimava i que volia casar-s’hi?
Però aquell matí havia de canviar- ho tot. Per sempre.
S’havia carregat de coratge.
No volia deixar passar ni un instant sense confesar-li el seu amor.
S’havia carregat de coratge.
No volia deixar passar ni un instant sense confesar-li el seu amor.
La va passar a visitar a casa seva, esmunyint-se pel jardí per que ningú el veiés.
La va trobar seguda al seu banc preferit. Sota aquell cirerer que floria tan bonic a la primavera.
La va trobar seguda al seu banc preferit. Sota aquell cirerer que floria tan bonic a la primavera.
S’hi va seure.
Fent el cor fort i aguantant els nervis, li va agafar suaument les mans.
La va mirar als ulls.
Fent el cor fort i aguantant els nervis, li va agafar suaument les mans.
La va mirar als ulls.
La Naoko li va tornar la mirada.
Una mirada dolça i profunda. Una invitació a dir-se allò que havien callat tant de temps.
Una mirada dolça i profunda. Una invitació a dir-se allò que havien callat tant de temps.
Les paraules van brollar de la seva boca, com l’aigua a una font.
L’Akira va parlar com mai abans ho havia fet.
Les seves paraules van ser dolces sempre, tremoloses de vegades, però per sobre detot, sinceres.
L’Akira va parlar com mai abans ho havia fet.
Les seves paraules van ser dolces sempre, tremoloses de vegades, però per sobre detot, sinceres.
Quan va acabar, l’Akira va percebre un subtil somriure, un assentiment.
Fins i tot les mans de la Naoko li van semblar més càlides.
Fins i tot les mans de la Naoko li van semblar més càlides.
El llum del matí era càlid.
D’aquells que fan més boniques les coses boniques.
Finalment, l’Akira va besar la Naoko.
D’aquells que fan més boniques les coses boniques.
Finalment, l’Akira va besar la Naoko.
En aquell bell moment, la llum es va fer més intensa. Encegadora.
Tota la força de l’Univers es va desfermar, com si s’acabés el món.
Com si el temps i l’espai s’haguessin trasvalsat.
Tota la força de l’Univers es va desfermar, com si s’acabés el món.
Com si el temps i l’espai s’haguessin trasvalsat.
El buit.
El no res.
La fí.
El destructor dels mons.
Capítol 2
L’estòmac del copilot Robert A. Lewis es regira i s’encongeix fins a la nàusea.
L’Enola Gay sobrevola encara el seu objectiu, o el que queda d’ell.
L’estòmac del copilot Robert A. Lewis es regira i s’encongeix fins a la nàusea.
L’Enola Gay sobrevola encara el seu objectiu, o el que queda d’ell.
El copilot no pot apartar els ulls d’aquella monstruositat, que sembla creixer fins a engolir-ho tot.
No pot més.
Increpa el seu capità:
“Déu meu, però què hem fet!”
No pot més.
Increpa el seu capità:
“Déu meu, però què hem fet!”
Aquest li torna una mirada gèlida, pètrea.
Tots dos miren l’escena allà baix, conscients d’estar assistint a un moment crucial de canvi de la nostra civilització.
L’inici d’una nova era.
Tots dos miren l’escena allà baix, conscients d’estar assistint a un moment crucial de canvi de la nostra civilització.
L’inici d’una nova era.
És el 6 d’Agost de 1945.
Són les 8:20 del matí.
Fa 4 minuts que la bomba atòmica ha incinerat la ciutat d’Hiroshima.
Són les 8:20 del matí.
Fa 4 minuts que la bomba atòmica ha incinerat la ciutat d’Hiroshima.